I ho fa amb els seus propis ulls, i els ulls de les dones que ha conegut, testimonis i víctimes silencioses, a l’ombra, d’una guerra en una societat profundament dividida i enfrontada. Darrere aquesta màscara imposada per la societat, les dones irlandeses, en silenci, tenen els seus propis somnis de llibertat i de dignitat. Fou la seva carta de presentació en públic i en la societat literària irlandesa. Els relats de Mary Beckett són penetrants i aguts, incisius i delicats en la mirada que projecta sobre les dones del seu entorn. No les veiem, però existeixen i tenen unes vides resilients, tan interessants o més que la dels homes que fan i escriuen la història.