D’allà dalt estant, i encara que el dia no sigui del tot clar, es poden veure els confins de l’illa, que són els confins del món. Quedam amb el poeta d’Alaior per fer aquest reportatge dels tres llocs de Menorca a la porta de l’institut on durant molts anys va exercir de professor. Hi ha una caseta recuperada i un aljub emblanquinat, però Ponç Pons escriu en una cabaneta de fusta enmig del no-res, que ací és el tot. Ponç Pons es descriu amb un vers i diu que és “menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos”. La mar és la mar gran, i és la que va descobrir el petit Ponç dalt aquell carro un dissabte matí.