La resposta, a l’octubre del 2018, fou denegar la sol·licitud, perquè, segons que defensava llavors aquesta agència, havia de prevaler el dret de la llibertat de premsa. Però el mal, que és el que políticament es buscava, ja estava fet –i en féu molt! Una diferència insultant, efectivament, entre la impunitat d’unes forces i uns cossos de seguretat de l’estat intocables i la indefensió dels ciutadans que veuen trepitjats els seus drets fonamentals sense cap conseqüència. Un sentit de protecció, amb una manifesta motivació política, del qual sí que han gaudit aquests funcionaris policies, si el que pretén l’AEPD és impedir als mitjans que exerceixin el seu dret de la informació. Però és el que passà, amb molt més èxit del que la societat n’és conscient, en el món educatiu –malgrat que el discurs polític oficial d’això no en vulgui ni sentir a parlar–, i és el que, amb una volta de rosca més, es mira de fer amb mitjans de comunicació considerats desafectes.