/ Deixa que l’agost esdevingui agost. A l’agost el temps no és el temps de la resta de l’any: deixem de mesurar-lo i comencem a experimentar-lo. Si Cronos designava el temps cronològic, el temps que es pot dividir, mesurar, ordenar, el temps del rellotge, de la productivitat, de la rutina, dels horaris, Kairós descrivia una altra mena de temps; parlava del moment adequat, de l’instant precís, de la intensitat. Cronos ens recorda que estem en temps de descompte, que els minuts passen inexorablement, que no es pot tornar enrere. Cronos regna de gener a juliol i de setembre a desembre, ens tenalla, ens estreny, ens mana, ens automatitza i ens devora com si fóssim els seus fills.