Sabem que les llengües canvien constantment, però no podem predir cap a on ho faran. Però hi ha un fenomen de canvi lingüístic recent que, amb més o menys intensitat, passa en totes les llengües amb un estàndard àmpliament difós, i és el de l’anivellament lingüístic. Tenim constància d’aquest procés en totes les llengües europees plenament normalitzades com l’anglès, el francès, el neerlandès, el suec, el castellà o l’alemany, i sabem que també passa en català. L’estàndard no provoca per si sol l’anivellament, però en facilita la difusió en una societat cada vegada més connectada. De vegades aquest procés d’anivellament pot no ser tan visible o explícit, però el podem percebre quan veiem que les innovacions lèxiques d’una llengua són idèntiques en el conjunt.