Que només culminarà el dia que el president Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín tornen amb plena llibertat. Tot plegat, perquè la victòria hi era, damunt la taula, però l’energia moral que l’havia feta possible s’havia evaporat pel camí. Que és una cosa que passa més sovint que no ens pensem. Amb tot, hi ha una cosa que Péguy no diu, però que convé no oblidar: la mística no es perd, si de cas la mística es deixa perdre. Perquè una victòria que s’entén mentre passa és una eina que et queda a la mà i pots fer servir per a la pròxima etapa, mentre que una victòria que el pas del temps l’ha deixat inservible ja no serveix per a res.