El 1974, a l’Studio Morra de Nàpols, l’artista sèrbia Marina Abramović va dur a terme el que s’ha convertit, segurament, en el seu esdeveniment més cèlebre i controvertit: Rhythm 0, que pretenia respondre a aquestes preguntes. Durant sis hores, de les vuit del matí a les dues del migdia, va restar immòbil davant el públic i va deixar que els assistents fessin el que volguessin amb el seu cos, assumint-ne ella tota responsabilitat. Per a dur a terme les seves accions, la gent que volia participar activament en el repte, tenia setanta-dos objectes que podia utilitzar per entrar en contacte amb el cos de l’artista. Ara que les meves circumstàncies personals m’ha conduït al que podríem considerar que és el meu Ritme 0, m’adono que massa sovint el meu viure ha estat com el d’ella. Quan Abramović va acabar la seva actuació va dir: “El que he après és que si dónes llibertat al públic, a la gent, serien capaços de matar-te.”