El contacte més directe amb el país va ser en Zenel, el meu company de pis albanès de la meva època d’Erasmus a Torí. Ara fa poc més de vint-i-quatre hores que sóc a Albània per primer cop. L’urbanisme també parla molt, potser més del que voldria. Una de les restes més evidents de l’estat paranoic en què va viure Albània és la xarxa de búnquers construïts per tot el país. Les armes són tan semblants a les del museu búnquer del matí, que no puc evitar relacionar-les.