El TJUE va respondre dijous passat que la llei era compatible amb el dret de la Unió, i que l’amnistia d’un cas com aquest no posava pas en risc els interessos financers de la UE. Però no solament això: també avalava el termini màxim de dos mesos que la llei fixa per a aplicar l’amnistia, sense cap necessitat d’analitzar al·legacions ni proves de cap mena. És un dels aspectes clau de la llei, i un dels més contestats pel Tribunal de Comptes, que el juliol de l’any passat va presentar les preguntes pre-judicials al TJUE amb la voluntat d’obstruir i allargar l’aplicació de la llei. I el Tribunal de Comptes ho destaca així, en negreta, insinuant ara (precisament ara) que la despesa de l’1-O i de l’acció exterior es pagués amb diners provinents del pressupost de la UE. Ara les parts hi diran la seva, i el Tribunal de Comptes dirà, passats aquests deu dies hàbils (que ens situen, a la pràctica, al mes de setembre, perquè l’agost és inhàbil), què pensa fer: si continuarà desobeint la llei o si ja en tindrà prou.